La paga EBITDA 2026 no es cobrarà perquè la ràtio ha estat del 7,4%, però cal recordar que amb les condicions del V Conveni la plantilla sí que hauria percebut una compensació econòmica. 

La setmana passada es va reunir la Comissió de Seguiment i Interpretació del VI Conveni Marc i, finalment, es va facilitar la informació de l'auditoria necessària per calcular la Paga EBITDA corresponent a l'exercici 2025. El resultat ja és conegut: la ràtio EBITDA/Cost de Nòmina ha estat del 7,4% i, per tant, segons la regulació vigent, l'any 2026 no es percebrà cap paga EBITDA. 

Aquesta és la realitat. 

Tanmateix, llegint la comunicació d'UGT, sembla que el debat no hagi de girar al voltant del fet que la plantilla deixa de cobrar una retribució, sinó al voltant dels mèrits de qui va negociar les condicions perquè això passés. I precisament aquí és on creiem que cal fer algunes reflexions. 

És cert que la ràtio s'ha situat en el 7,4%. També és cert que, amb les regles actuals del VI Conveni, aquest resultat no genera cap pagament. Però el que UGT evita explicar és que això no sempre ha estat així. Amb la regulació existent al V Conveni Marc, una ràtio com aquesta sí que hauria generat una compensació econòmica per a la plantilla. Existia un tram de percepció entre el 0,01% i el 9,99% que permetia cobrar una paga equivalent al 0,5% del salari. Aquest tram va desaparèixer durant la negociació del VI Conveni.

Per tant, el debat no és si el 7,4% és una bona o una mala dada. El debat és que un resultat que abans donava dret a cobrament avui no dona dret a res. I això no és conseqüència de l'auditoria ni de l'evolució econòmica de l'empresa. És conseqüència directa d'una negociació en la qual es van acceptar unes noves condicions menys favorables per als treballadors i treballadores. 

Per això sorprèn que UGT presenti aquesta situació com una demostració de la seva bona estratègia negociadora. Diuen que van prioritzar la consolidació de la Paga d'Eficiència. Perfecte. Però el que no expliquen és quin va ser el preu d'aquesta decisió. Perquè tota negociació implica intercanvis, i quan avui es reconeix que hi va haver "renúncies", també cal explicar quines van ser aquestes renúncies i qui n'assumeix les conseqüències. 

Durant anys hem llegit comunicats en què el VI Conveni es presentava com un conjunt d'avenços històrics. Qualsevol crítica era rebutjada i qualsevol advertiment era qualificat de catastrofista. Ara, per primera vegada, sentim reconèixer als seus impulsors que també hi va haver concessions. Celebrem l'exercici de sinceritat, encara que arribi tard. 

Però les renúncies no són un concepte abstracte. Les renúncies es tradueixen en salaris que no es cobren, en drets que desapareixen i en mecanismes de protecció que deixen d'existir. I quan això passa, és legítim preguntar-se si realment va valer la pena. 

També resulta curiós que UGT torni a insistir en el relat sobre la suposada adhesió de CCOO al conveni. La realitat és coneguda per tothom que va seguir aquell procés. CCOO va manifestar públicament la seva disposició a signar el conveni d'acord amb el mandat rebut de la plantilla. Allò que no va acceptar va ser la pretensió de la direcció de limitar la capacitat d'actuació futura dels sindicats mitjançant compromisos que condicionaven la participació en la Comissió de Seguiment. 

Dit de manera senzilla: per formar part dels òrgans encarregats de vetllar pel compliment del conveni se'ns demanava renunciar anticipadament a qüestionar jurídicament aquells aspectes que consideréssim lesius per als treballadors. CCOO no va acceptar aquesta imposició i continua pensant que va ser la decisió correcta. Un sindicat no està per signar xecs en blanc ni per renunciar a defensar els drets de la plantilla quan considera que aquests es veuen perjudicats. 

Pel que fa a la transparència, coincidim amb la queixa expressada sobre el retard en la recepció de la informació. Però creiem que la qüestió és molt més profunda. Si existeix una auditoria que determina el cobrament o no cobrament d'una retribució recollida en conveni, aquesta informació no hauria de quedar restringida a una reunió de comissió ni a uns quants representants sindicals. La millor manera d'evitar dubtes és que tots els treballadors i treballadores puguin consultar la documentació que justifica el resultat. 

Per això proposem que l'informe d'auditoria utilitzat per calcular la Paga EBITDA estigui accessible per a tota la plantilla a través de l'Expedient Personal o de la Carpeta d'Informació d'Interès. (veure document adjunt) 

En definitiva, la notícia no és que la ràtio hagi estat del 7,4%. La notícia és que aquest resultat no genera cap pagament perquè les regles van canviar. I la notícia encara més important és que les regles no van canviar soles: algú les va negociar, algú les va acceptar i avui veiem les conseqüències d'aquella decisió. 

Per molt que s'intenti vestir de triomf, la realitat és tossuda: amb les regles anteriors la plantilla hauria cobrat; amb les actuals no cobra res. I aquesta és una diferència que cap comunicat pot amagar.